domingo, 5 de noviembre de 2017

Carme Miquel


Carme Miquel i Diego, coneguda amb el nom de ploma de Carme Miquel, és una doctora i escriptora valenciana nascuda a la Nucia (la Marina Baixa) l'any 1945.
Resultado de imagen de carme miquel
Carme Miquel ha destacat principalment en dos àmbits: el de l'ensenyament i el de l'escriptura. Pel que fa al camp de l'ensenyament, ha estat una de les defensores més destacades de l'ensenyament en valencià, molt relacionada amb els moviments de renovació pedagògica i vinculada amb entitats cíviques com la Federació Escola Valenciana. 

Quant al camp de la creació en prosa, és autora, entre d'altres, de diversos llibres de narrativa infantil i juvenil i de la novel·la Aigua en cistella, guanyadora del premi de novel·la Ciutat d'Alzira 1998, que atorga l'editorial Bromera. Publica també regularment en la premsa periòdica, com per exemple en el diari Levante, en què té una columna d'opinió setmanal. 

El 1995, va rebre el Premi d'Honor Jaume I per les seues actuacions en el camp cívic i cultural i va ser nomenada Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de València. El 2005, va ser nomenada Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes de Silla.

Carles Cano



Carles Cano Peiró (València, 7 de març de 1957) és un autor espanyol. Creador de literatura infantil format en múltiples oficis, a més d'un conegut contacontes. En 1994 va rebre el Premi Pigall de creació literària per T'he agafat, Caputxeta. Encara que la seua obra té graus de complexitat diversos, la seua prosa tendix de vegades a ser experimental, amb gran presència dels jocs de paraules, en la línia d'un Miquel Obiols (encara que amb menor experimentació tipogràfica o ús de cal·ligrama) ; també ha creat universos de ficció infestats de sers estranys, nascuts de la pura possibilitat lingüística. 

Un dels seus projectes més ambiciosos i complet és Volantí, l'illa llibre, un món imaginari poblat per sers com ara els bromedrarios, els peliculanos o els cacadrilos, que ha sigut il·lustrat per Miguel Calataiud.
Resultado de imagen de carles cano

Mercè Company


Resultado de imagen de merce company

Mercè Company i González (Barcelona, 19 de maig de 1947) és una escriptora espanyola en castellà, català i francés. Va estudiar periodisme i va treballar en diverses revistes i editorials. És autora de més de 170 llibres i el seu treball com a escriptora de literatura infantil i juvenil ha rebut diversos guardons com el Premi Ciutat d'Olot en 1982, el Premi de la Crítica Crítica Serra d'Or en 1983 o la Medalla d'Honor de Barcelona en 1999. 

A més va col·laborar amb la productora barcelonina Cromosoma en la sèrie animada i els llibres de Les tres bessones (Els tres bessones en català).

Enric LLuch

Nascut a Algemesí, Ribera Alta, Comunitat Valenciana. Professor i historiador per la Universitat de València. Dedicat a la literatura infantil i juvenil, sent especialment conegut en la Comunitat valenciana i a catalunya, pel fet que la seua obra es publica en valencià. Forma part de l'AELC, del PEN Club Espanyol i del patronat de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. Des de 2014 forma part del Consell Valencià de Cultura. Participa sovint en tertúlies per a escolars com a escriptor, comentant els seus llibres i intercanviant impressions amb els seus lectors. Lluch ha sigut un prolifere publicador d'obres dirigides al públic més jove. La seua obra ha sigut traduïda a l'anglés, al francés, a l'alemany, al portugués, al xinés, al grec, al polonés, al japonés i totes les llengües d'espanyoles i ha sigut igualment trascrita al braille.

Resultado de imagen de enric lluch

Teresa Duran

Teresa Duran, dissenyadora gràfica i doctora en Pedagogia ha sigut professora del Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica de la Universitat de Barcelona. La seua tesi doctoral sobre Els suports narratius dins la literatura infantil (2001) , va obtindre el premi extraordinari del claustre de la Facultat de Pedagogia, i ha sigut publicada posteriorment amb el títol d'Àlbums i altres lectures. Dins de l'àmbit català és més coneguda com a escriptora o crítica de literatura infantil il·lustrada. També ha sigut comissària i coordinadora de moltes exposicions de temàtica literària o cultural per a entitats d'alt nivell estatal i local, i ha fet guions per a mitjans audiovisuals públics o museístics i ha rebut prou premis nacionals i internacionals per la seua obra literària i pedagògica.

Jules Verne



Jules Gabriel Verne, conegut en els països castellanoparlants com a Jules Verne (Nantes, 8 de febrer de 1828-Amiens, 24 de març de 1905) , va ser un escriptor, poeta i dramaturg francés cèlebre per les seues novel·les d'aventures i per la seua profunda influència en el gènere literari de la ciència-ficció.

Nascut en el si d'una família burgesa en la ciutat portuària de Nantes, Verne va estudiar per a continuar els passos de son pare com a advocat, però molt jove va decidir abandonar eixe camí per a dedicar-se a escriure. La seua col·laboració amb l'editor Pierre-Jules Hetzel va donar com a fruit la creació de Viatges extraordinaris, una popular sèrie de novel·les d'aventures escrupolosament documentades i visionàries entre les que s'incloïen les famoses Cinc setmanes en globus (1863) , Viatge al centre de la Terra (1864) , Vint mil llegües de viatge submarí (1870) i La volta al món en huitanta dies (1873).

Jules Verne és un dels escriptors més importants de França i de tota Europa gràcies a l'evident influència dels seus llibres en la literatura avantguardista i el surrealisme, i des de 1979 és el segon autor més traduït en el món, després d'Agatha Christie. És considerat, junt amb H. G. Wells, el «padre de la ciència ficción». Va ser condecorat amb la Legió d'Honor pels seus aportacions a l'educació i a la ciència.
Félix Nadar 1820-1910 portraits Jules Verne (restoration).jpg

Lewis Carrol



Els avantpassats de Dodgson procedien principalment del nord d'Anglaterra, amb algunes connexions irlandeses. Conservadors i membres de l'High Church anglicana, la majoria d'ells es van dedicar a les dos professions característiques de la classe mitja-alta anglesa: l'exèrcit i l'Església. El seu besiaio, cridat també Charles Dodgson, el seu iaio, un altre Charles, va ser capità de l'exèrcit i va morir en batalla en 1803, quan els seus dos fills eren encara molt xicotets. El major d'ells --también cridat Charles va triar la carrera eclesiàstica. Va estudiar en Westminster School i més tard en Christ Church, Oxford. Amb grans dots per a les matemàtiques, va obtindre una doble titulació que prometia ser el començament d'una brillant carrera acadèmica. No obstant això, el futur pare de Lewis Carroll va preferir, després de casar-se en 1827 amb la seua cosina, convertir-se en rector rural.

El seu fill Charles va nàixer en la xicoteta parròquia de Donaraixò, en Cheshire. Va ser el tercer dels fills del matrimoni Dodgson, i el primer baró. Després seguirien huit fills més i, la qual cosa resulta més insòlit per a l'època, tots ells --siete xiques i quatre xics sobreviurien fins a l'edat adulta. Quan Charles tenia onze anys, son pare va ser anomenat rector de la localitat de Croft-on-Tees, en North Yorkshire, i tota la família es va traslladar a l'espaiós rectorat que seria el domicili familiar durant els següents 25 anys. Dodgson pare va ser fent progressos en l'escalafó eclesiàstic: va publicar diversos sermons, va traduir a Tertulià, es va convertir en arxidiaca de la catedral de Ripon i va prendre part activa en les apassionades discussions que llavors dividien a l'Església d'Anglaterra. Era partidari de l'High Church i favorable a l'anglocatolicisme; admirava John Henry Newman i al moviment tractariano, i va fer el que va poder per a transmetre als seus fills els seus punts de vista.

Va abandonar Rugbi a finals de 1850 i al gener de 1851 es va traslladar a la Universitat d'Oxford, on va ingressar en l'antic college de son pare, Christ Church. Portava només dos dies en Oxford quan va haver de tornar a sa casa perquè sa mare havia mort de «inflamación del cerebro» (possiblement meningitis) als quaranta-set anys d'edat. Qualssevol que hagen sigut els sentiments que la mort de sa mare li va produir a Dodgson, no va permetre que li apartaren de l'objectiu que li havia portat a Oxford. Tal vegada no sempre va treballar de valent, però estava excepcionalment dotat i va obtindre amb facilitat resultats excel·lents. La seua primerenca carrera acadèmica va oscil·lar entre els seus èxits, que prometien una carrera explosiva, i la seua tendència irresistible a la distracció. A causa de la seua peresa, va perdre una important beca, però, així i tot, la seua brillantor com a matemàtic li va fer guanyar, en 1857, un lloc de professor de matemàtiques en Christ Church que exerciria durant els 26 anys següents. 

Quatre anys després va ser ordenat diaca. En Oxford se li va diagnosticar epilèpsia, la qual cosa llavors constituïa un estigma social considerable. No obstant això, recentment John R. Hughes, director de la Universitat d'Illinois (Chicago) , ha suggerit que va poder hi haver hagut un error de diagnòstic.