Charles Perrault

Va nàixer el 12 de gener de 1628 en la ciutat de París, per mitjà d'un part doble, en el que també vi al món el seu bessó François (que va morir als sis mesos) . La seua família, pertanyent a la burgesia acomodada (son pare era advocat en el Parlament) , va fer possible que tinguera una bona infància i assistira a les millors escoles de l'època. Va ingressar en el col·legi de Beauvais en 1637, on descobrix la seua facilitat per a les llengües mortes. A partir de 1643 comença a estudiar Dret. Indubtablement hàbil i amb un notori sentit pràctic, rep la protecció del seu germà major Pierre, que és recaptador general. En 1654 és anomenat funcionari per a treballar en el servici governamental. Va participar en la creació de l'Acadèmia de les Ciències i en la restauració de l'Acadèmia de Pintura. Mai va lluitar contra el sistema, la qual cosa li va facilitar la supervivència en una França molt convulsionada políticament i en la que els favorits queien amb massa freqüència. 

La seua vida, sempre dedicada a l'estudi, deixava escàs marge a la fantasia. En el seu primer llibre Els murs de Troia, de 1661, no es mostra res infantil, com es pot apreciar en el contingut de l'obra. Açò se deu al fet que al llarg de la seua burocràtica i avorrida existència de funcionari privilegiat, la qual cosa més va escriure van ser odes, discursos, diàlegs, poemes i obres que afalagaven el rei i als prínceps, la qual cosa li va valdre portar una vida omplida d'honors, que ell va saber aprofitar.

Va ser secretari de l'Acadèmia Francesa des de 1663, convertint-se en el protegit de Colbert, el famós conseller de Lluís XIV, fins que en 1665 progressa en la seua categoria laboral convertint-se en el primer dels funcionaris reals, la qual cosa li significa grans prebendes. Fa extensiva la seua bona fortuna als seus familiars, aconseguint en 1667 que els plans amb què es construïx l'Observatori del Rei siguen del seu germà Claude. Va ser anomenat acadèmic en 1671 i l'any següent contrau matrimoni amb Marie Guichon. És triat canceller de l'Acadèmia i en 1673 arriba a ser Bibliotecari de la mateixa. Eixe mateix any naix el seu primer fill, una xiqueta, i després, en l'interval que va des de 1675 fins a 1678, té tres fills més i la seua esposa mor després del naixement de l'últim.

En 1680, Perrault ha de cedir el seu lloc privilegiat de primer funcionari al fill de Colbert. A estes amargures vénen a afegir-se més tard altres de caràcter literari - erudit, com la cèlebre controvèrsia que li distancia de Boileau, a propòsit d'una divergència d'opinions que es traduïx en la seua obra crítica: Paral·lel dels Ancians i dels Moderns, en el que es contemplen les Arts i les Ciències. En 1687 va escriure el poema El segle de Luis el Gran i en 1688 Comparació entre antics i moderns, un al·legat en favor dels escriptors "moderns" i en contra dels tradicionalistes. L'il·lustre autor va escriure un total de 46 obres, huit d'elles publicades pòstumament, entre les que es troba Memòries de la meua vida. A excepció dels contes infantils, tota la seua obra es compon majoritàriament de lloes al rei de França.

Als 55 anys va escriure Contes del passat, més conegut com a Contes de mamà oca (per la imatge que il·lustrava la seua tapa) - publicats en 1697-en on es troben la majoria dels seus contes més famosos. Són estos i no altres els que han aconseguit véncer al temps arribant fins a nosaltres amb la mateixa frescor i espontaneïtat amb què van ser escrits, després de recopilats de la tradició oral o de llegendes d'exòtic origen. Es tracta de contes morals, indubtablement, però plens d'un encant que perdura i que els ha convertit en les lectures favorites dels xiquets. Els personatges que empra són fades, ogres, animals que parlen, bruixes, princeses i prínceps encantats, entre altres. Al final de cada relat, l'autor inclou una ensenyança moral referent al contingut de cada història. L'escriptor va registrar els costums d'una època en què la majoria estava inconformista amb la seua situació i, per a donar esperances a la gent en un període històric, per ho regular.