Carme Miquel

Carme Miquel i Diego, coneguda amb el nom de ploma de Carme Miquel, és una doctora i escriptora valenciana nascuda a la Nucia (la Marina Baixa) l'any 1945.

Carme Miquel ha destacat principalment en dos àmbits: el de l'ensenyament i el de l'escriptura. Pel que fa al camp de l'ensenyament, ha estat una de les defensores més destacades de l'ensenyament en valencià, molt relacionada amb els moviments de renovació pedagògica i vinculada amb entitats cíviques com la Federació Escola Valenciana. 

Quant al camp de la creació en prosa, és autora, entre d'altres, de diversos llibres de narrativa infantil i juvenil i de la novel·la Aigua en cistella, guanyadora del premi de novel·la Ciutat d'Alzira 1998, que atorga l'editorial Bromera. Publica també regularment en la premsa periòdica, com per exemple en el diari Levante, en què té una columna d'opinió setmanal. 

El 1995, va rebre el Premi d'Honor Jaume I per les seues actuacions en el camp cívic i cultural i va ser nomenada Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de València. El 2005, va ser nomenada Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes de Silla.

Carles Cano

Carles Cano Peiró (València, 7 de març de 1957) és un autor espanyol. Creador de literatura infantil format en múltiples oficis, a més d'un conegut contacontes. En 1994 va rebre el Premi Pigall de creació literària per T'he agafat, Caputxeta. Encara que la seua obra té graus de complexitat diversos, la seua prosa tendix de vegades a ser experimental, amb gran presència dels jocs de paraules, en la línia d'un Miquel Obiols (encara que amb menor experimentació tipogràfica o ús de cal·ligrama) ; també ha creat universos de ficció infestats de sers estranys, nascuts de la pura possibilitat lingüística. 

Un dels seus projectes més ambiciosos i complet és Volantí, l'illa llibre, un món imaginari poblat per sers com ara els bromedrarios, els peliculanos o els cacadrilos, que ha sigut il·lustrat per Miguel Calataiud.

Mercè Company

Mercè Company i González (Barcelona, 19 de maig de 1947) és una escriptora espanyola en castellà, català i francés. Va estudiar periodisme i va treballar en diverses revistes i editorials. És autora de més de 170 llibres i el seu treball com a escriptora de literatura infantil i juvenil ha rebut diversos guardons com el Premi Ciutat d'Olot en 1982, el Premi de la Crítica Crítica Serra d'Or en 1983 o la Medalla d'Honor de Barcelona en 1999. 

A més va col·laborar amb la productora barcelonina Cromosoma en la sèrie animada i els llibres de Les tres bessones (Els tres bessones en català).

Enric LLuch

Nascut a Algemesí, Ribera Alta, Comunitat Valenciana. Professor i historiador per la Universitat de València. Dedicat a la literatura infantil i juvenil, sent especialment conegut en la Comunitat valenciana i a catalunya, pel fet que la seua obra es publica en valencià. Forma part de l'AELC, del PEN Club Espanyol i del patronat de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. Des de 2014 forma part del Consell Valencià de Cultura. Participa sovint en tertúlies per a escolars com a escriptor, comentant els seus llibres i intercanviant impressions amb els seus lectors. Lluch ha sigut un prolifere publicador d'obres dirigides al públic més jove. La seua obra ha sigut traduïda a l'anglés, al francés, a l'alemany, al portugués, al xinés, al grec, al polonés, al japonés i totes les llengües d'espanyoles i ha sigut igualment trascrita al braille.

Teresa Duran

Teresa Duran, dissenyadora gràfica i doctora en Pedagogia ha sigut professora del Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica de la Universitat de Barcelona. La seua tesi doctoral sobre Els suports narratius dins la literatura infantil (2001) , va obtindre el premi extraordinari del claustre de la Facultat de Pedagogia, i ha sigut publicada posteriorment amb el títol d'Àlbums i altres lectures. Dins de l'àmbit català és més coneguda com a escriptora o crítica de literatura infantil il·lustrada. També ha sigut comissària i coordinadora de moltes exposicions de temàtica literària o cultural per a entitats d'alt nivell estatal i local, i ha fet guions per a mitjans audiovisuals públics o museístics i ha rebut prou premis nacionals i internacionals per la seua obra literària i pedagògica.

Jules Verne

Jules Gabriel Verne, conegut en els països castellanoparlants com a Jules Verne (Nantes, 8 de febrer de 1828-Amiens, 24 de març de 1905) , va ser un escriptor, poeta i dramaturg francés cèlebre per les seues novel·les d'aventures i per la seua profunda influència en el gènere literari de la ciència-ficció.

Nascut en el si d'una família burgesa en la ciutat portuària de Nantes, Verne va estudiar per a continuar els passos de son pare com a advocat, però molt jove va decidir abandonar eixe camí per a dedicar-se a escriure. La seua col·laboració amb l'editor Pierre-Jules Hetzel va donar com a fruit la creació de Viatges extraordinaris, una popular sèrie de novel·les d'aventures escrupolosament documentades i visionàries entre les que s'incloïen les famoses Cinc setmanes en globus (1863) , Viatge al centre de la Terra (1864) , Vint mil llegües de viatge submarí (1870) i La volta al món en huitanta dies (1873).

Jules Verne és un dels escriptors més importants de França i de tota Europa gràcies a l'evident influència dels seus llibres en la literatura avantguardista i el surrealisme, i des de 1979 és el segon autor més traduït en el món, després d'Agatha Christie. És considerat, junt amb H. G. Wells, el «padre de la ciència ficción». Va ser condecorat amb la Legió d'Honor pels seus aportacions a l'educació i a la ciència.

Lewis Carrol

Els avantpassats de Dodgson procedien principalment del nord d'Anglaterra, amb algunes connexions irlandeses. Conservadors i membres de l'High Church anglicana, la majoria d'ells es van dedicar a les dos professions característiques de la classe mitja-alta anglesa: l'exèrcit i l'Església. El seu besiaio, cridat també Charles Dodgson, el seu iaio, un altre Charles, va ser capità de l'exèrcit i va morir en batalla en 1803, quan els seus dos fills eren encara molt xicotets. El major d'ells --también cridat Charles va triar la carrera eclesiàstica. Va estudiar en Westminster School i més tard en Christ Church, Oxford. Amb grans dots per a les matemàtiques, va obtindre una doble titulació que prometia ser el començament d'una brillant carrera acadèmica. No obstant això, el futur pare de Lewis Carroll va preferir, després de casar-se en 1827 amb la seua cosina, convertir-se en rector rural.

El seu fill Charles va nàixer en la xicoteta parròquia de Donaraixò, en Cheshire. Va ser el tercer dels fills del matrimoni Dodgson, i el primer baró. Després seguirien huit fills més i, la qual cosa resulta més insòlit per a l'època, tots ells --siete xiques i quatre xics sobreviurien fins a l'edat adulta. Quan Charles tenia onze anys, son pare va ser anomenat rector de la localitat de Croft-on-Tees, en North Yorkshire, i tota la família es va traslladar a l'espaiós rectorat que seria el domicili familiar durant els següents 25 anys. Dodgson pare va ser fent progressos en l'escalafó eclesiàstic: va publicar diversos sermons, va traduir a Tertulià, es va convertir en arxidiaca de la catedral de Ripon i va prendre part activa en les apassionades discussions que llavors dividien a l'Església d'Anglaterra. Era partidari de l'High Church i favorable a l'anglocatolicisme; admirava John Henry Newman i al moviment tractariano, i va fer el que va poder per a transmetre als seus fills els seus punts de vista.

Va abandonar Rugbi a finals de 1850 i al gener de 1851 es va traslladar a la Universitat d'Oxford, on va ingressar en l'antic college de son pare, Christ Church. Portava només dos dies en Oxford quan va haver de tornar a sa casa perquè sa mare havia mort de «inflamación del cerebro» (possiblement meningitis) als quaranta-set anys d'edat. Qualssevol que hagen sigut els sentiments que la mort de sa mare li va produir a Dodgson, no va permetre que li apartaren de l'objectiu que li havia portat a Oxford. Tal vegada no sempre va treballar de valent, però estava excepcionalment dotat i va obtindre amb facilitat resultats excel·lents. La seua primerenca carrera acadèmica va oscil·lar entre els seus èxits, que prometien una carrera explosiva, i la seua tendència irresistible a la distracció. A causa de la seua peresa, va perdre una important beca, però, així i tot, la seua brillantor com a matemàtic li va fer guanyar, en 1857, un lloc de professor de matemàtiques en Christ Church que exerciria durant els 26 anys següents. 

Quatre anys després va ser ordenat diaca. En Oxford se li va diagnosticar epilèpsia, la qual cosa llavors constituïa un estigma social considerable. No obstant això, recentment John R. Hughes, director de la Universitat d'Illinois (Chicago) , ha suggerit que va poder hi haver hagut un error de diagnòstic.

Charles Perrault

Va nàixer el 12 de gener de 1628 en la ciutat de París, per mitjà d'un part doble, en el que també vi al món el seu bessó François (que va morir als sis mesos) . La seua família, pertanyent a la burgesia acomodada (son pare era advocat en el Parlament) , va fer possible que tinguera una bona infància i assistira a les millors escoles de l'època. Va ingressar en el col·legi de Beauvais en 1637, on descobrix la seua facilitat per a les llengües mortes. A partir de 1643 comença a estudiar Dret. Indubtablement hàbil i amb un notori sentit pràctic, rep la protecció del seu germà major Pierre, que és recaptador general. En 1654 és anomenat funcionari per a treballar en el servici governamental. Va participar en la creació de l'Acadèmia de les Ciències i en la restauració de l'Acadèmia de Pintura. Mai va lluitar contra el sistema, la qual cosa li va facilitar la supervivència en una França molt convulsionada políticament i en la que els favorits queien amb massa freqüència. 

La seua vida, sempre dedicada a l'estudi, deixava escàs marge a la fantasia. En el seu primer llibre Els murs de Troia, de 1661, no es mostra res infantil, com es pot apreciar en el contingut de l'obra. Açò se deu al fet que al llarg de la seua burocràtica i avorrida existència de funcionari privilegiat, la qual cosa més va escriure van ser odes, discursos, diàlegs, poemes i obres que afalagaven el rei i als prínceps, la qual cosa li va valdre portar una vida omplida d'honors, que ell va saber aprofitar.

Va ser secretari de l'Acadèmia Francesa des de 1663, convertint-se en el protegit de Colbert, el famós conseller de Lluís XIV, fins que en 1665 progressa en la seua categoria laboral convertint-se en el primer dels funcionaris reals, la qual cosa li significa grans prebendes. Fa extensiva la seua bona fortuna als seus familiars, aconseguint en 1667 que els plans amb què es construïx l'Observatori del Rei siguen del seu germà Claude. Va ser anomenat acadèmic en 1671 i l'any següent contrau matrimoni amb Marie Guichon. És triat canceller de l'Acadèmia i en 1673 arriba a ser Bibliotecari de la mateixa. Eixe mateix any naix el seu primer fill, una xiqueta, i després, en l'interval que va des de 1675 fins a 1678, té tres fills més i la seua esposa mor després del naixement de l'últim.

En 1680, Perrault ha de cedir el seu lloc privilegiat de primer funcionari al fill de Colbert. A estes amargures vénen a afegir-se més tard altres de caràcter literari - erudit, com la cèlebre controvèrsia que li distancia de Boileau, a propòsit d'una divergència d'opinions que es traduïx en la seua obra crítica: Paral·lel dels Ancians i dels Moderns, en el que es contemplen les Arts i les Ciències. En 1687 va escriure el poema El segle de Luis el Gran i en 1688 Comparació entre antics i moderns, un al·legat en favor dels escriptors "moderns" i en contra dels tradicionalistes. L'il·lustre autor va escriure un total de 46 obres, huit d'elles publicades pòstumament, entre les que es troba Memòries de la meua vida. A excepció dels contes infantils, tota la seua obra es compon majoritàriament de lloes al rei de França.

Als 55 anys va escriure Contes del passat, més conegut com a Contes de mamà oca (per la imatge que il·lustrava la seua tapa) - publicats en 1697-en on es troben la majoria dels seus contes més famosos. Són estos i no altres els que han aconseguit véncer al temps arribant fins a nosaltres amb la mateixa frescor i espontaneïtat amb què van ser escrits, després de recopilats de la tradició oral o de llegendes d'exòtic origen. Es tracta de contes morals, indubtablement, però plens d'un encant que perdura i que els ha convertit en les lectures favorites dels xiquets. Els personatges que empra són fades, ogres, animals que parlen, bruixes, princeses i prínceps encantats, entre altres. Al final de cada relat, l'autor inclou una ensenyança moral referent al contingut de cada història. L'escriptor va registrar els costums d'una època en què la majoria estava inconformista amb la seua situació i, per a donar esperances a la gent en un període històric, per ho regular.

Enric Valor

Enric Valor i Vives (Castalla, Alacant, 22 d'agost de 1911 - València, 13 de gener de 2000) va ser un narrador espanyol. Va fer un dels treballs més importants de recol·lecció i recuperacción de la lexicografia valenciana i va ser un dels principals promotors de l'estandardització i normalització del valencià.

Des de xicotet va tindre vocació d'escriptor, atés que es va criar en un ambient familiar culte, comptant amb una excel·lent biblioteca. En 1932, Adolf Pizcueta, director del setmanari El Camí, va descobrir en una publicació d'Alacant un conte seu, escrit amb 15 anys L'experiment de Strolowickz el qual va publicar, al mateix temps que va invitar el jove autor a unir-se a les tertúlies que se celebraven en una cafeteria del passeig de Russafa de València organitzades per Xavier Casp. 

Davall la influència de Pizcueta, es va fer nacionalista i li va animar a aprofundir en l'estudi del català. Gradualment es va interessar per la lingüística, deixant en un segon pla la narrativa, encara que sense abandonar-la del tot. Prompte va impulsar les normes contemporànies del valencià en 1934 en el setmanari El Tio Cuc, d'Alacant on publica els seus primers cursos de llengua catalana.

Durant la Guerra Civil Espanyola va participar com a combatent en el ban governamental i al finalitzar, perseguit pel seu activisme nacionalista en el camp de la cultura, va passar per presó. Després d'eixir va reprendre els seus treballs sobre el valencià, de mode tan destacat que va subministrar el lèxic del valencià meridional en la realització del Diccionari català-valencià-balear, dirigit per Francesc de Borja Moll. 

També van destacar els seus estudis en el camp del folklore, recopilant contes, faules i històries populars en la comarca d'Alcoi, que es plasmaran en la seua obra Rondalles gironines i valencianes. Amb Carles Salvador i Sanchis-Guarner, va ser un dels principals promotors de la normativització del valencià a la Comunitat Valenciana, difonent la gramàtica de Pompeu  Fabra amb obres com a Curs de la llengua valenciana (Gorg, 1961) , Millorem el llenguatge (1971) , i Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973) , que es va poder publicar en català l'any 1977 (Tres i Quatre) . En el 1983 va publicar La flexió verbal (Tres i Quatre) , ordenand l'àmplia dialectización valenciana de la conjugació verbal, es va convertir en el referent principal per a la normativa actual dels verbs, i s'utilitza com a material bàsic per a l'ensenyança obligatòria dels escolars valencians.

A banda de totes estes obres de lingüística, cal destacar la gran riquesa lexicogràfica de la seua obra literària, en particular els seus rondalles, que arrepleguen el vocabulari i les llegendes de moltes comarques de la Comunitat Valenciana, actualment publicades en Edicions del Bullent.

Conte embastat

En aquesta sessió treballem el "conte embastat", que consistix en el següent: cada grup comença un conte i ho va passant per cada un dels altres grups de manera que estos ho continuen com ells vullguen. Així mateix, quan tornem a rebre el nostre conte, veiem el resultat final de la història creada entre tots.

L'estructura que vam seguir va ser la següent:

1. Qui pot ser l'heroi de la història?
2. Què pot desitjar, o que li pot faltar, per a ser feliç?
3. Qui aconsella o ajuda a l'heroi?
4. Com marxa cap a l'aventura?
5. Qui troba pel camí?
6. Quines proves o obstacles es troba l'heroi pel camí?
7. On arriba al final del seu viatge?
8. Allí viu el seu adversari. Com és?
9. Primer l'heroi és vençut. Com?
10. Com l'ajuda el seu amic?
11. Expliqueu com l'heroi s'enfronta una vegada més amb el seu enemic, però ara per a véncer-lo i apoderar-se d'allò que havia anat a buscar.
12. L'heroi torna cap a casa, però és perseguit pels aliats del seu enemic. Quins poden ser els seus últims obstacles?
13. Final de la història explicat lliurement.

El conte final que vam rebre és el següent:

Això era i no era, un nen xicotet que vivia en un bosc amb els seus pares allunyat de la civilització.

Un dia se'n adonà que li havien furtat un tresor secret que havia amagat en un arbre del bosc. 

Aquell tresor secret, era molt important per a ell. El xiquet es va posar molt trist... 

Una matinada,mentre passejava pel bosc, va veure al lluny un preciós cèrvol blanc que tenia unes gran banyes daurades. Enric es va quedar anonadat i va anar apropant-se poc a poc cal a l'animal. De sobte, el cèrvol va parlar, i va dir:

- Jo conec tots els racons d'aquest bosc, i sé on es troba el teu tresor.

Aleshores el xiquet es va pujar a la seua estora voladora tractant de fugir d'aquest cèrvol:

- Estic boig! Un cèrvol que parla!

Però, de sobte, el cèrvol va començar a volar i a perseguir-lo.

- Tú no seràs Harry Potter? - Va dir-li.

- Sóc Mary Potter! Una fada ratolí inmortal que m'agrada fer-me passar per un xiquet.

-Oh no! La meua enemiga del bosc!

-Sí! Jajaja! Sé que has sigut tú qui m'ha furtat elmeu tresor.

- Per a conseguir el teu tresor, huràs de resoldre aquesta endevinalla:

"Les arrels no es veuen,

i és més alta que un arbre,

no obstant això no creix,

¿Què és?

Si resols aquesta endevinalla, el teu tresor trobaràs, perquè dins d'aquest enigma, el tresor daurat està. 

- Enric no volia donar-se per vençut tan prompte, però per més que pensava,no trobava la resposta... Enric ha sigut vençut per Mary Potter, la seua enemiga!

De sobte, va aparèixer el cèrvol blanc i li va dir un secret. 

El secret va deixar al xiquet perplex, doncs, ell tenia una doble personalitat. Per tant, per aconseguir el tresor, Enric hauria de lluitar contra Mary Potter, és a dir, la seua altra personalitat. Finalment, Enric aconsegueix el tresor tan desitjat.

Quan anaven a casa amb el seu tresor, un últim enemic va aparèixer al seu camí. Un dragó gegant amb un altre més petit que semblava ser el seu fill, un disparava foc per la boca i l'altre gel. 

Tots van morir en aquesta guerra. El tresor era la vida.

Clara Berenguer

Clara Berenguer va naixer a Banyeres de Mariola, l’Alcoià, en 1983. Ella es una professora i investigadora de literatura infantil i juvenil,també és professora del Diploma d'Especialització en Cultura, Lectura i Literatura per a infants i joves de la Universitat de València.

A més a més, l'any passat va guanyar el XV Premi Aurora Díaz-Plaja que atorga l´Associació d´Escriptors de Llengua catalana de Catalunya.
El que fa a l'escriptura creativa, tot just fa un any que ha publicat la primera obra, Quan xiula l'avi (Onada Edicions), una història que naix de la urgència per contar una experiència basada en l’entorn de les relacions familiars. Aquest tipus de projecte és una manifestació particular de l'art ja que participa del dibuix i no arriba al públic amb el seu format original. A més, presenta les següents funcions: comunicativa, estètica, alfabetització visual...

La funció comunicativa, és el primer contacte amb el món cultural per als infants i el text no presenta tanta importància. La funció estètica que presenta. Cal destacar que els il·lustradors estan condicionats per altres llenguatges artístics i aquest és considera com el primer accés a l'art dels infants,a més que comencen a treballar amb la sensibilització.

Cal destacar la dedicació de l´escriptora a la literatura infantil i juvenil, així com el rigor, la passió, el to divulgatiu, l'amenitat i, naturalment, les ganes que fa venir de llegir els llibres que comenta.

Possiblement siga un bon espill on mirar-nos per a poder transmetre als alumnes la passió per la literatura des de ben xicotets.

Anna Ballester

Anna Ballester Marco va nàixer a Borbotó. És professora de Secundària, contacontes i especialista en literatura infantil i juvenil. Ha impartit un gran nombre de cursos de formació del professorat sobre animació a la lectura, dinamització de biblioteques i dramatització. Ha publicat articles en diverses revistes, com ara CLIJ, Escola Catalana, Articles, Quaderns d’animació lectora iGUIX.

 

A més, participa freqüentment en grups de treball i en altres activitats de formació del professorat. En aquest sentit, cal destacar la seua participació en nombrosos congressos i encontres professionals.

En 2009 va publicar el seu primer llibre sobre tècniques per a treballar la poesia en distints àmbits: Poemania, guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia. I l’any 2010 va presentar la ponència La Poesía, un encuentro emocionante con la lengua y la literatura, referida al treball realitzat arran del llibre Poemania, en el 32º Congreso Internacional de IBBY. Al 2010 també ha publicat l’obra de teatre infantil Maleïda poma.

Dilluns, 25 de setembre de 2017

Hui toca parlar de les endevinalles, i tal com va passar amb el limerick, primer la professora ens explica en què consistixen i després per grups hem de fer algunes endevinalles pròpies. 

Les característiques de les endevinalles són: 

- 1er: Estranyament (objecte de la endevinalla, el descrivim com si fora la primera vegada.
- 2n: Associació i comparació (de l’objecte descrit amb altres que tinguen alguns dels trets que hem     comparat.
- 3r: La metàfora final. (Combinem els elements més adequats).
- 4t: Donar forma atraient a la definició misteriosa, preferiblement ritmada.

Les endevinalles realitzades pel nostre grup són les següents:

Per les “mans” i els “peus”, menje i bec,

el meu cabell es mou si fa vent,

si no saps qui sòc i el meu cabell voràs caure a la tardor. 

--------------------------------------------------------------------------------------

Caixa blana,

Sense tapa ni frontissa.

No tinc clau ni tampoc pany,

Però dins meu guarde un tresor daurat. 

--------------------------------------------------------------------------------------

Obri i tanque la boca si vols pasar dins de mi, 

I faig el mateix si vols sortir. 

Ara ve la part més fácil, 

El meu nas hauràs de tocar si al teu destí vols arribar. 

Canta sense veu,
Vota sense ales,
Menja sense dents i sense boca parle.

Dijous, 21 de setembre de 2017

Hui hem tractat el gènere literari de la poesia, però més concretament un estil de realitzar poemes més enfocats als xiquets perquè s'utilitza prou en la literatura infantil, el "limerick".

Aquests poemes tenen una estructura fàcil i concreta que els identifica:

- 1er vers: indica qui n'és el protagonista.
- 2n vers: indica la qualitat més característica del protagonista.
- 3r i 4t versos: qué fa el protagonista.
- 5é vers: epítet de caràcter extravagant.

Una vegada duta a terme la part teòrica de la classe, ens disposem per grups a realitzar tres o quatre limericks i llegir-los en veu alta en classe. 

Els nostres limericks són els següents:

"Hi havia una vegada un xiquet que es deia Manolet,

No era molt gran, però tampoc tan xicotet

A l’escola tots reien d’ell,

Però manolet com a xiquet valent,

Els va pegar una guantà i s’en anà corrent." 

--------------------------------------------------------------------------------

"Ens trobem amb la mort,

Oscura, gran, i plena de foscor.

Ella volia fer el seu treball,

Però no ens feia gens de por.

Com no li temien, els va matar a tots."

--------------------------------------------------------------------------------

"Hi havia una pometa anomeneda Marieta,

Que era molt grosseta, dolçeta i rojeta.

Un dia qualsevol, un camperol la va collir,

I a la pobra Marieta se le va engollir.

El arbre va plorar , i sense una pometa es va quedar."

------------------------------------------------------------------------------

"Hi havia un pardalet, 

Estava coix i plomat,

Tractava de moure’s i ho va conseguir.

Un camió l’havia atropellat."

Dimarts, 19 de setembre del 2017

En aquesta sessió s'han dut a terme dos coses, la primera és una explicació de com es fa una ressenya, i la segona ha sigut l'explicació de les animacions lectores i l'elecció, per part dels grups, d'un autor sobre el qual treballar l'animació.

 En el nostre cas hem triat a Enric Lluch, un conegut autor de literatura catalana infantil, no sols valencià, sinó que a més de la província d'Alacant. La data que tenim per a fer-ho és el 18 d'Octubre.

 Per a acabar la sessió, la professora ens ha posat uns vídeos d'exemples d'altres animacions lectores d'altres anys i que ens han servit de referència per a planificar la nostra.