Des de xicotet va tindre vocació d'escriptor, atés que es va criar en un ambient familiar culte, comptant amb una excel·lent biblioteca. En 1932, Adolf Pizcueta, director del setmanari El Camí, va descobrir en una publicació d'Alacant un conte seu, escrit amb 15 anys L'experiment de Strolowickz el qual va publicar, al mateix temps que va invitar el jove autor a unir-se a les tertúlies que se celebraven en una cafeteria del passeig de Russafa de València organitzades per Xavier Casp.
Davall la influència de Pizcueta, es va fer nacionalista i li va animar a aprofundir en l'estudi del català. Gradualment es va interessar per la lingüística, deixant en un segon pla la narrativa, encara que sense abandonar-la del tot. Prompte va impulsar les normes contemporànies del valencià en 1934 en el setmanari El Tio Cuc, d'Alacant on publica els seus primers cursos de llengua catalana.
Durant la Guerra Civil Espanyola va participar com a combatent en el ban governamental i al finalitzar, perseguit pel seu activisme nacionalista en el camp de la cultura, va passar per presó. Després d'eixir va reprendre els seus treballs sobre el valencià, de mode tan destacat que va subministrar el lèxic del valencià meridional en la realització del Diccionari català-valencià-balear, dirigit per Francesc de Borja Moll.
També van destacar els seus estudis en el camp del folklore, recopilant contes, faules i històries populars en la comarca d'Alcoi, que es plasmaran en la seua obra Rondalles gironines i valencianes. Amb Carles Salvador i Sanchis-Guarner, va ser un dels principals promotors de la normativització del valencià a la Comunitat Valenciana, difonent la gramàtica de Pompeu Fabra amb obres com a Curs de la llengua valenciana (Gorg, 1961) , Millorem el llenguatge (1971) , i Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973) , que es va poder publicar en català l'any 1977 (Tres i Quatre) . En el 1983 va publicar La flexió verbal (Tres i Quatre) , ordenand l'àmplia dialectización valenciana de la conjugació verbal, es va convertir en el referent principal per a la normativa actual dels verbs, i s'utilitza com a material bàsic per a l'ensenyança obligatòria dels escolars valencians.
A banda de totes estes obres de lingüística, cal destacar la gran riquesa lexicogràfica de la seua obra literària, en particular els seus rondalles, que arrepleguen el vocabulari i les llegendes de moltes comarques de la Comunitat Valenciana, actualment publicades en Edicions del Bullent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario